EL SOMNI D'UNA MOSCA D'ABRIL

Una pretesa visionària vella i sàvia s'ha ficat a l'estança on descansa l'amazona, per aglapir-li la cara amb les mans llemicoses i reclamar-la com a elegida de la seva tribu.

No sap que l'amazona, en despertar, ja pot atacar amb la precisió d'una pantera.

En lloc d'esclafar-la, com es mereix, l'amazona sols la fa enfora delicadament i li parla.

Li explica a la vella que quan lluita, cavalca o ressuscita un moix amb aigua, ho fa intuïtivament.

Que, simplement, veu que pot fer les coses, ho intenta, i tot surt bé.

No és cap elegida; no té cap poder; l'únic que fa és existir, lluitar i estar amb l'amant, d'una manera anàrquica.

L'amazona mira fixament la vella, la qual no pot aguantar un esguard tan ferotge i queda muda.

La guerrera tensa l'arc sense esforç; apunta la vella però no dispara, no cal: la vella ha esdevingut pols.
---------------------------------------
L'amant de l'amazona entra somrient.

Ell, el guerrer més còmplice, de cos sempre jove i amatent, de cap despert i aventurer, l'ajuda sempre a bufar totes les pols indesitjables al cosmos.

És l'únic que reté els seus ulls i que pot retirar-li l'arc.
------------------------------------------------------

Els estels no llueixen tant com els ulls del guerrer, admirat de l'amazona, rebel i constant alhora.

La poesia i el simbolisme sempre han estat inseparables. Com els pirates i el rom.
Haruki Murakami. Kafka a la platja

SACSADA

Em pensava que moltes revoltes dins mi havien mort o havien patit, si més no, una metamorfosi aigualida. Però no. Sortosament, la mateixa espurna de bogeria de sempre m'escalfa el cos; imprevisible, salvatge, abassegadora en manifestar-se.
No m'importa si no està bé, si no és el que hauria de ser...
En realitat, m'agrada més si no està bé...
M'agrada rebre tot el que no és adequat amb una riallada boja, amb desig.
M'agrada que l'amat sigui capaç de veure-ho amb un esguard que ho despulla tot.



Em pensava que no tornaria a veure l'escletxa de llum al bell mig de l'amor, i ara no puc evitar calfreds en recordar que en refegesc ara i adés, que em deix portar per les seves sacsades, amb delit. La meva gola s'omple de mil idiomes que desconeixia, amb suavitat. Pronuncii espontàniament les paraules que l'amat té al cap i hi entr per rebentar la foscor amb llum perquè m'agrada que es vegi tot.

L'he portat als paisatges que més estima, que el fan sentir fort i desitjat. He fet créixer palmeres als llocs més freds només perquè hi passegi a sota, com un rei.

La resta no existeix.

Només l'aroma suau d'un silenci còmplice, la llum, la pell acollidora, el vellut càlid ara i aquí, i fins i tot en somnis...

SORPRESA

En Martí em va donar fa uns dies una sorpresa. Gràcies :)

He tardat a escriure aquest post plena de dubtes sobre quins altres blogs havia de premiar jo... Difícil; sí, perquè no hi he pogut posar tots els que volia.

Aladern

Barbollaire

Chat

Isnel

Litus

Margolum

Nimue

Un clásico del año 1998: la novela joven

Permeteu-me que torni a incloure aquest clàssic, obra coral en el fons, que ha duit molta gent curiosa cap aquí, a través d'explícites cerques que podeu deduir fàcilment...
Deixeu-me que el dediqui especialment a tots els implicats, a AK i PCM, etc.

Capítulo 1
P. conducía bajo los efectos del alfajor mientras en la parte trasera del coche A. y M. ya experimentaban el cosquilleo anfetamínico del choricillo picante. A.K., de copiloto, estuvo a las puertas de la muerte por asfixia debido al consumo del alfajor. Tuvieron suerte; no toparon con la bofia haciendo controles de alfajoremia.
Vivían al límite.
Capítulo 2

Entraron en aquel sucio antro a tiempo para pillar a Johnny metiéndose una mesa de pino gallego.
Ellas dudaban. ¿Qué antídoto usar para paliar los efectos secundarios nocivos del alfajor en las muelas? ¿Agua, sifón, botijo murciano? Su instinto les dictaba que deberían ir a hacer gárgaras —en su sentido más literal— cuanto antes o las consecuencias podrían ser irreversibles.
La conversación con el sórdido barman de aquel sucio antro no dio mucho de sí, hasta que pidieron el cóctel más explosivo de moda: agua con zumo de melocotón. Las carcajadas del barman expresaron la negativa ante el hecho de servir tal bomba; se tuvieron que conformar con unas hierbas...
Para romper el hielo con el barman, empezaron a contarle todo lo que se habían metido antes de llegar al bar. Alucinó por la rareza de mezclas que ni él osó combinar en su día: dátiles con bacon, choricillos picantes, carne con curry...
Todo aquello ya era inaudito. ¿Cómo seguían en pie, habiendo rematado la sesión con un alfajor?
Johnny empezó a vomitar serrín como un descosido en el quicio de la puerta.
Capítulo 3
El alfajor, al cabo de dos horas y media, degeneraba en una curiosa histeria colectiva, acompañada de ideas escatológicas. Acabaron meando espatarradas como los tíos y pensando en pollas en vinagre. Pusieron al barman a parir como energúmenas. P. conducía con el cabreo típico de la bajona del alfajor.

RENUENT

Fa dies que, sense voler, em puja al pit un sentiment congriat durant una llarga temporada.

En realitat, algú m'ha anat recordant pinzellades que jeien mig estabornides a alguns llimbs peculiars.

Llepar un pit, dormir sobre unes cuixes, l'encens de sàndal...

Comentaris apassionats de literatura mesclats als llençols; mil històries de matemàtiques sobre el vellut de la pell hipersensible...

La tendresa de la taula que sembla feta a mida per al sexe, del mirall tan oportunament a la vora...

La cervesa fosca i amarga...

Estimar la bogeria...
------------------------
No hi hem pogut fer res.

APERITIU...

Ahir vaig obrir un diari ple d'instants no oblidats, punyents, que anul·len tantes coses. Ho redueixen tot a una broma innocent.

Brostes sorprenents m'empenyen, però encara he de pair-les, calcular-les, pensar-hi...

O potser no!

...Mentrestant...

«[...] ejerzo para sobrevivir un oficio tan por debajo de mí que lo llevo a cabo sin pensar en él más que en la respiración o en la digestión. Mi clima moral cotidiano es una tristeza color de ébano, opaca y tenebrosa. Pero esa oscuridad se ve a menudo traspasada por alegrías fulgurantes, inesperadas e inmerecidas, que se extinguen de inmediato aunque no sin dejarme en los ojos un baile de lucecitas doradas.»

TOURNIER, Michel. El Rey de los Alisos.

OLOR PER SORPRESA

Sobtadament, gairebé alhora, una espasa em divideix i una olor, per sorpresa, m'amara.

Era una olor que sempre descrivia, que sempre cercava, que en somnis volia ensumar... I per sorpresa, en la persona, en principi, errònia, l'he ensumat.

Tan dolça...

I en la persona, en principi, encertada: la ferida, la llàgrima... Ara sense demanar perdó, sense entendre, sense disculpes: tal com raja.

I en la persona errònia: la mirada còmplice, la coincidència, el somrís... Els ànims que no cal dir perquè se senten; la contenció plaent.

I jo entre dues portes, sense saber quina n'és la correcta; sense ni saber, en realitat, si n'hi ha cap, de correcta; sense poder aplicar-hi cap lògica...

...Què faig?!

...